Aquest concert del Quartet de corda de l’OCIM complementa el programa simfònic d’estiu amb una mirada íntima al mateix univers musical de Antonín Dvořák i Florence Price. Amb obres diferents però estretament vinculades al repertori del concert de la Simfonia del Nou Món, proposa un diàleg proper i suggerent.
El programa inclou una selecció de moviments del Quartet de corda núm. 1 en sol major i Cinc cançons populars en contrapunt de Florence Price, així com del Quartet de corda núm. 12, op. 96 “Americà” de Dvořák.
Organitzat per Joventuts Musicals de Menorca i Fundació Sa Nostra.
Mar Medinyà, historiadora de l’art especialitzada en música i feminisme, ens convida a redescobrir la figura de Florence Price en el marc del projecte “El Nou Món”. A través de la seva trajectòria, explorarem com la seva música va imaginar i fer possible un nou espai dins la tradició clàssica, i reflexionarem sobre els reptes d’equitat i representació que encara avui travessen aquest àmbit.
Mar Medinyà, historiadora de l’art especialitzada en música i feminisme, ens convida a redescobrir la figura de Florence Price en el marc del projecte “El Nou Món”. A través de la seva trajectòria, explorarem com la seva música va imaginar i fer possible un nou espai dins la tradició clàssica, i reflexionarem sobre els reptes d’equitat i representació que encara avui travessen aquest àmbit.
Activitat específica per a les entitats socials de Menorca. Podreu viure un assaig de la Simfonia del Nou Món de Dvořák, una obra que emociona i dona esperança.
La Simfonia del Nou Món de Dvořák, una obra concebuda com a símbol d’esperança en un món nou i que perdura per la visió de la música com a força transformadora universal.
Amb la interpretació d’una obra de Florence Price volem donar visibilitat a una brillant compositora, la primera dona afroamericana que va compondre una obra que va ser interpretada per una orquestra important.
El programa es completa amb la Dansa eslava op.46 núm. 8 de Dvořák.
La Simfonia del Nou Món de Dvořák, una obra concebuda com a símbol d’esperança en un món nou i que perdura per la visió de la música com a força transformadora universal.
Amb la interpretació d’una obra de Florence Price volem donar visibilitat a una brillant compositora, la primera dona afroamericana que va compondre una obra que va ser interpretada per una orquestra important.
El programa es completa amb la Dansa eslava op.46 núm. 8 de Dvořák.
Un concert distès i amè, on la música de compositors molt coneguts s'enllaça amb petits relats literaris, anècdotes biogràfiques i curiositats en l’ambient d’un saló d’època.
Activitat específica per a les entitats socials de Menorca. Podreu viure un assaig i coneixer els instruments d'aprop.
Sessió relaxada.
Horari a convenir.
A La mort i la donzella, Schubert afronta el límit entre la vida i la mort amb una intensitat colpidora. La versió per a orquestra de cordes de Gustav Mahler, l’expandeix en una experiència sonora profunda i col·lectiva.
El Concert per a violí en la menor de Tartini aporta llum i expressivitat, com un impuls vital que s’alça davant la foscor. El programa convida a imaginar un món nou des de la capacitat de tornar a començar.
A La mort i la donzella, Schubert afronta el límit entre la vida i la mort amb una intensitat colpidora. La versió per a orquestra de cordes de Gustav Mahler, l’expandeix en una experiència sonora profunda i col·lectiva.
El Concert per a violí en la menor de Tartini aporta llum i expressivitat, com un impuls vital que s’alça davant la foscor. El programa convida a imaginar un món nou des de la capacitat de tornar a començar.
Què s’amaga darrere el famós Concert d’Any Nou de Viena? I com pot una tradició musical continuar emocionant avui?
Martín Llade —la veu que molts reconeixem en la retransmissió del Concert d’Any Nou de Viena— i autor d’un llibre sobre els seus orígens, ens convida a descobrir com aquesta tradició s’ha construït i transformat al llarg del temps, en un viatge que connecta Viena amb Menorca.
Què s’amaga darrere el famós Concert d’Any Nou de Viena? I com pot una tradició musical continuar emocionant avui?
Martín Llade —la veu que molts reconeixem en la retransmissió del Concert d’Any Nou de Viena— i autor d’un llibre sobre els seus orígens, ens convida a descobrir com aquesta tradició s’ha construït i transformat al llarg del temps, en un viatge que connecta Viena amb Menorca.
Activitat específica per a les entitats socials de Menorca. Podreu viure un assaig del Llac dels cignes de Txaikovski, una obra que fa somiar i desperta la imaginació.
Tradicional concert de valsos i polques a l'entrada de l'Hospital General Mateu Orfila. Portem un somriure i vitalitat per a celebrar el Cap d'Any amb les persones hospitalitzades, familiars i personal sanitari.
La transformació més icònica del món del ballet —el cigne que es converteix en dona en El llac dels cignes— ens fa pensar en les múltiples transformacions identitàries que es duen a terme en la vida d’una persona.
Des de la identitat personal de Txaikovski, marcada per la repressió de la seva homosexualitat, fins al concepte decimonònic d’identitat nacional que exalta la música de Strauss, en obres com Al bell Danubi blau i Visca l’hongarès!
La transformació més icònica del món del ballet —el cigne que es converteix en dona en El llac dels cignes— ens fa pensar en les múltiples transformacions identitàries que es duen a terme en la vida d’una persona.
Des de la identitat personal de Txaikovski, marcada per la repressió de la seva homosexualitat, fins al concepte decimonònic d’identitat nacional que exalta la música de Strauss, en obres com Al bell Danubi blau i Visca l’hongarès!
La transformació més icònica del món del ballet —el cigne que es converteix en dona en El llac dels cignes— ens fa pensar en les múltiples transformacions identitàries que es duen a terme en la vida d’una persona.
Des de la identitat personal de Txaikovski, marcada per la repressió de la seva homosexualitat, fins al concepte decimonònic d’identitat nacional que exalta la música de Strauss, en obres com Al bell Danubi blau i Visca l’hongarès!
Per inaugurar la Temporada 2026 - Imaginar un món nou, feim una ullada cap enrere, cercant els orígens del gènere orquestral amb Bach i Rameau, dos creadors que van obrir nous horitzons sonors des del Barroc.
La serenor i profunditat emocional de Bach, amb obres com l’Ària de la Suite en re i l’Adagio del Doble concert per a violí i oboè, contrasta amb l’energia vital i l’esperit dansaire de la música de Rameau.
Per inaugurar la Temporada 2026 - Imaginar un món nou, feim una ullada cap enrere, cercant els orígens del gènere orquestral amb Bach i Rameau, dos creadors que van obrir nous horitzons sonors des del Barroc.
La serenor i profunditat emocional de Bach, amb obres com l’Ària de la Suite en re i l’Adagio del Doble concert per a violí i oboè, contrasta amb l’energia vital i l’esperit dansaire de la música de Rameau.